Què és la resiliència cibernètica i per què és important?

No és possible garantir una defensa absoluta contra totes les amenaces a l’ecosistema informàtic. Els ciberatacants busquen constantment evolucionar la manera com perpetren els seus actes criminals desenvolupant nous mètodes que aconsegueixen trobar maneres d’evadir la protecció del sistema.

Tenir un bon coneixement de les amenaces que afecten el teixit tecnològic de les organitzacions permet avaluar els riscos als quals està exposat i, a més, comprendre les tàctiques i motivacions dels actors maliciosos. Així mateix, abordar els riscos als quals està exposada la tecnologia implica dissenyar un aparell de polítiques, recursos especialitzats, formació del personal amb diferents graus d’expertesa en ciberseguretat, i processos de resposta i recuperació d’incidents.Tot això és essencial en el disseny d’una estratègia activa de ciberseguretat, que intenta anticipar les tendències criminals que poden afectar els interessos d’una entitat en el futur, un factor clau per construir una estratègia de resiliència cibernètica efectiva.

Què és la ciberresiliència?

El terme ciberresiliència, sorgit de la confluència de dos aspectes ben coneguts com són la recuperació davant desastres i la continuïtat de negoci, fa referència a la capacitat per fer front a un ciberatac, desplegant de manera efectiva els mitjans pertinents de recuperació que minimitzin les possibles conseqüències del mateix, evitant una incidència significativa del sistema afectat i, per tant, garantint la seva continuïtat operativa sense perjudici sensible ni repercussió en el seu rendiment.

La ciberresiliència implica que les organitzacions no redueixen la seva estratègia a la protecció davant actes malintencionats, sinó que despleguen de manera proactiva tot un conjunt de solucions que contribueixen a enfrontar les amenaces abans que afectin greument a la seva activitat.

Ciberresiliència vs Resiliéncia Tradicional

La resiliència cibernètica és un aspecte nou i emergent que ha pres protagonisme en les empreses amb la seva total immersió en la realitat tecnològica. L’objectiu principal d’un bon programa de resiliència cibernètica és desenvolupar una sèrie de passos optimitzats que construeixin tot un sistema per reaccionar davant qualsevol intent de ciberatac i, en fer-ho, protegir l’empresa de ser impactada negativament en la seva producció i reputació.

A diferència d’una concepció estratègica derivada de la tradicional prioritat d’accentuar la defensa de xarxes, sistemes i dades contra intents d’accés no autoritzats, l’enfocament ara també inclou la capacitat de continuar, en circumstàncies adverses derivades d’un incident cibernètic, l’activitat d’una manera fiable. Per a això, es vertebra tot un conjunt de recursos que inclouen proves d’intrusió, anàlisi de vulnerabilitats, resposta a incidents, polítiques i procediments, investigació d’amenaces i anàlisi de riscos.

Per què és tan important la Ciberresiliència?

Un incident de seguretat informàtica pot destruir els actius i la reputació d’una organització en qüestió de minuts. Una preparació adequada, fins i tot per a les amenaces més improbables, proporciona els recursos i la capacitat de resposta necessaris per mitigar les conseqüències greus que poden derivar-se de qualsevol tipus de ciberatac.

Tot i que l’adopció de mesures de seguretat tècniques és indispensable avui dia, també és necessari tenir una planificació estratègica sòlida i ben dissenyada que contempli els possibles escenaris i, per tant, es prepari convenientment per a una reacció oportuna en el menor temps possible. I, tot i que és cert que la majoria d’organitzacions manquen de l’experiència necessària per cobrir aquest aspecte, afortunadament el mercat de la ciberseguretat també ofereix solucions per garantir aquest aspecte.

L’adopció d’una estratègia de resiliència cibernètica ben coordinada redueix les pèrdues econòmiques que poden derivar-se d’un ciberatac, i no només les que es deriven de l’incident en si mateix, sinó també aquelles que poden sorgir de possibles sancions imposades per no complir amb els requisits de ciberseguretat. A través de l’adopció d’una concepció ciberresilient de la protecció es genera una major adequació amb els requisits de compliment que es traslladen des de les diferents regulacions especialitzades.

De la mateixa manera, tenir un pla de reacció que anticipi els possibles escenaris derivats d’un incident accelera el temps de recuperació, ja que s’activa un procés coordinat de manera programada que evita improvisacions que podrien retardar perillosament la capacitat de resposta.

Conclusiò

Una resiliència cibernètica efectiva ha de ser una estratègia basada en la gestió proactiva dels riscos, amenaces, vulnerabilitats i impactes sobre la informació crítica i els actius.

La resiliència cibernètica efectiva també implica govern, gestió de riscos, comprensió de la propietat de les dades i gestió d’incidents. Avaluant aquestes característiques també es requereix experiència i judici.